diumenge, 25 de juny de 2017

Tocats de poesia: Laura López


Documental-entrevista fet per les alumnes de batxillerat de l'Abraham Mohino, dins del programa "Tocats de poesia", poetes d'avui


Tres noies de batxillerat s'apropen a #Forat i a la meva persona en aquest documental creat a les aules de #AbrahamMohino "Tocats de poesia"

http://clubdelspoetesvius.blogspot.com.es/2017/06/poetes-davui-laura-lopez-granell.html


dimarts, 20 de juny de 2017

"Al ventre de la balena: sobre l'editorial Godall"


Un article a la revista Caràcters (2016), sobre llibres de poemes publicats a Godall edicions, signat per Josep Lluís Roig. 


http://lapresodelaigua.blogspot.com.es/2017/06/al-ventre-de-la-balena-sobre-leditorial.html


<Forat, opta per un poesia que remet a la recitació: té una lírica del dir, amb una base més oral que guarda repeticions, jocs lingüístics... Però aquest poemari, que comença decididament oral, és trasbalsat per l’amor o, més feridor encara, el desamor>>. (...)


El vers/revers que em fa Jordi Benavente


"Si un poema ens ho donés tot, deixaria de ser un poema"

http://www.elnacional.cat/lallanca/ca/profunditat/laura-lopez-granell-si-un-poema-ens-ho-dones-tot-deixaria-de-ser-un-poema_167514_102.html




diumenge, 21 de maig de 2017

Addicció

Avui la vida no és res més que tu
morint-te, al fons del got de fel
ofegat.  Sembla una festa  lisèrgica, la nit,
sinestèsia dels cossos, i és un
comiat.

Escuma a la boca. Trenca a la sorra
dels ulls. I hi torna. Hi tornes. Addicte
als retorns. Als malucs incessants de
les ones. Addicte, tu, a morir-te.

La remor de la mar
du la ranera a port.




Glaçons


Els glaçons de la fe
es fonen dins la copa
per l’escalfor dels dits.
Fas uns ullets petits,
no pots parar de riure.
Empassar-te el beure
esbravat. I fondre’t   

dins l’oblit. 



dissabte, 3 de desembre de 2016

Al pis de dalt

Un poema em balla pel cap.
Un poema, no pas la idea d'un poema.


Un poema em balla. I jo,
amb ell.          Algú trepitja fort al pis de dalt:


cada accent una dent esbotzada contra el tap d'una ampolla
cada rima una còpula
i cada mirall una piga nova. 




diumenge, 25 de setembre de 2016

Compromís

La mort va a la seva hora.
Va a deshora l'elogi.
I no és ordre, és desori,
la lloança a destemps.

No és la mort, que fa d'hora.
És l'anell, que fa tard;
aquesta cerimònia.
No pas l'amor.