diumenge, 21 de maig de 2017

Addicció

Avui la vida no és res més que tu
morint-te, al fons del got de fel
ofegat.  Sembla una festa  lisèrgica, la nit,
sinestèsia dels cossos, i és un
comiat.

Escuma a la boca. Trenca a la sorra
dels ulls. I hi torna. Hi tornes. Addicte
als retorns. Als malucs incessants de
les ones. Addicte, tu, a morir-te.

La remor de la mar
du la ranera a port.




Glaçons


Els glaçons de la fe
es fonen dins la copa
per l’escalfor dels dits.
Fas uns ullets petits,
no pots parar de riure.
Empassar-te el beure
esbravat. I fondre’t   

dins l’oblit. 



dissabte, 3 de desembre de 2016

Al pis de dalt

Un poema em balla pel cap.
Un poema, no pas la idea d'un poema.


Un poema em balla. I jo,
amb ell.          Algú trepitja fort al pis de dalt:


cada accent una dent esbotzada contra el tap d'una ampolla
cada rima una còpula
i cada mirall una piga nova. 




diumenge, 25 de setembre de 2016

Compromís

La mort va a la seva hora.
Va a deshora l'elogi.
I no és ordre, és desori,
la lloança a destemps.

No és la mort, que fa d'hora.
És l'anell, que fa tard;
aquesta cerimònia.
No pas l'amor.


Serem al Festival de Poesia de Gironella


Divendres 30 de setembre, diré poemes amb Cèlia Sáinchez-Mústic, Iris Hinojosa i Carles Duarte


dilluns, 27 de juny de 2016

A la bassa


Llei deslleial;
la veritat a la bassa.

Hi anirem a nedar;

és allà on no ens esperen
que ens trobaran a punt.

De sorpreses, d'aguaits,

serà la nostra lluita,
serem vers que s'agita;

la braçada, el treball

del cor entre parets.

L'estretor de la caixa

just permetrà al sospir
capbussar-se, i de nou

pernejar, nedar endintre
si no pot nedar lluny,

baixar al fons de la cel·la,

respirar les veritats
per la llei ofegades.

Hi anirem a nedar,

és allà on no ens esperen
que ens trobaran a punt.

És allà on tot recula

que tot pren embranzida.

Hi anirem a nedar.


diumenge, 19 de juny de 2016

Pèsol

Si et germinava un pèsol al pulmó                        
i en creixia una planta, sabries
què és morir-se de verdor, què és morir
tota branques.   I respirar l’ofec
de la llavor, i la laringe, vana,
no veure fi ni pressentir claror                               
enllà de la barana

del llavi, que empassà el botó rodó                     
pel conducte de l’aire;
pessic, arrel i brot, i cop de por.     
La por, que germinava.